Propietats de la pena- Vicent Andrés Estellés

PROPIETATS DE LA PENA

Assumiràs la veu d'un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t'han parit per a dormir:
et pariren per a vetllar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l'home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les síl.labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d'antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se'n riguen, potser et delaten;
tot això son banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res sino s'és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.

Vicent Andrés Estellés

Sant Jordi 2008

Aquest Sant Jordi estic bastant decepcionat. No ho dic perquè ningú em regalarà res, que també. Ho dic perquè m'han arribat les últimes dades de la venda de llibres, i són bastant penoses. A Catalunya de cada 100 llibres que es venen, nomès 20 són en català. D'aquests 20 caldria destriar els d'hotels, de peixeres i de cuina per a someres. I la literatura? La literatura merda. Quatre catalanets, que els han demanat els llibres per a classe i que els autors estàn morts, o alguns pocs que encara llegeixen per plaer. I d'aquests restants que són literatura, també caldria considerar de quin tipus i de quina qualitat. Resumint: merda.

Compadeixo als pobrets autors perquè tal com va la cosa, hauràn d'anar a fer de cambrers per a poder pagar les seues publicacions. I nomès faltava, Carlos Ruiz Zafón en les seues propagandes Best-sellerianes.

Bon Sant Jordi a totes i a tots!

Tardes de filosofada a la terrassa

Els núvols m'ofeguen amb aquesta exposició cromàtica. Intento ser retrospectiu i reflexionar però ells tenen voluntat de ficar el nas. I clar, no em puc concentrar amb aquesta amenaça permanent.

Reflexionava sobre el meu gos. Sí, n'estic fart de parlar de temes externs i trivials i no adonar-me'n del que tinc a la vora. Al mateix temps que escric aquestes linies, tinc la meua gossa ajeguda al costat. No sé que pensa, donaria el que fos per saber quins són els seus problemes, les seues preocupacions, els amors, les seues preferències.... Però l'animal no m'ho vol dir. Que li em de fer? La noia no vol parlar en català. Tanmateix, seguint la seua mirada, ambdós com animals que som, puc endevinar les seues cavil·lacions. No són tan dispars a les meues, simplement pensa fer les coses d'una altra forma. De tota manera crec que ells també tenen coneixement, que són intel·ligents com tot ésser viu existent a la terra. Ara mateix pensa: Què fot aquest imbècil, fumant el que fuma, mirant-me i prejutjant-me clarament?