dimarts, 26 d’agost del 2008

Tu i jo


Tanquem-nos a casa.
Tu i jo.
Tanquem-nos a casa
mentre a fora tot segueix igual.
Ament-mos, besent-mos, només
existim tu i jo.
Tapem-nos amb el llençol
mentre escoltem cançons de Feliu
i ens contem fins els secrets més íntims.

Tanquem-nos a casa
mentre a fora,
el mòn s'enfonsa.

Raül Najas Martí, Ulldecona, 29 de juny del 2008

dijous, 14 d’agost del 2008

Rebateig


"Aquests són els meus principis; però si no us agreden, en tinc uns altres" digué Groucho Marx. Certament aquesta frase es podria atribuir a l'executiva del fins ara PSPV. En un canvi de directrius politiques presentades amb una nova ponència marc sota el titol "Amb tu un nou projecte" el PSPV incideix així amb el terme país valencià i amb la seua aplicació en el nom de la formació: "País Valencià implica una incongruència amb el marc polític que nosaltres hem promogut. Un partit amb vocació de govern no pot aferrar-se a un imaginari particular que no es correspon amb el de la societat que aspira a persuadir." Aquest gir cap al centre, beneficia de tot punt l'hegemonia de la dreta espanyolista. Perquè en definitiva, en última instància, el PSCV o PSV o com vulga dir-se, els està donant la raó. Aquesta mesura jacobina no és nomès un "rebateig" és al cap i a la fi un replantejament del discurs valencianista, de l'única formació que té possibilitats reals de governar el País Valencià, per esdevindre,un discurs valencianista descafeinat, gens diferenciat del de Camps. Militants, per Dèu!

divendres, 8 d’agost del 2008

Llençol d'estels

Aquell estiu estava acabant amb mi. Cansat de pegar voltes al llit incapaç de dormir vaig decidir vestir-me i pujar al castell per gaudir de la frescor i la bellesa del ras. Quan vaig arribar a dalt de tot del turó vaig mirar el cel i em vaig trobar amb un llençol negre ple de llànties brillants. Em vaig estirar a sobre d’una àmplia roca i em vaig posar a contar els estels fugaços que veia caure, demanant el mateix desig a cadascun d’ells com si d’aquella manera, fent-ho tant reiteradament, el somni es complís a l’acte.
De sobte, vaig veure com l’estrella major va desaparèixer. Acte seguit, van apagar-se totes les altres estrelles, una per una. En un moment, aquell llençol negre que em cobria va esdevindre una manta que m’ofegava per instants. Què seria lo pròxim, què el mar es sequés? Que el Sol fes llum de neó? Vaig seure’m i vaig ficar el cap entre les cames. Vaig esclafir en un plor. Era injust que els nens que encara no havien nascut no poguessen gaudir d’aquell llençol de llànties lluminoses que tant em meravellava.

Ulldecona, 8 d'agost del 2008