dimecres, 14 de novembre de 2012

14-N (I)


14-N (I) 

 És l'hora, companys, 
d'esvanir la por.
 D'aparcar la sigla 
i de lluïr ideologia. 
D'escampar pel quitrà un mar de punys,
 i fer conèixer el nom de tots els culpables. 
D'aquells que parlen i d'aquells que callen. 
D'aquells que diuen que són
 i després són una altra cosa. 
Brandaran la por en forma de porra. 
Però fa temps que l'hem perdut. 


dijous, 1 de novembre de 2012

Raül Najas i Oriol Fuster i Cabrera a Amposta

Ací teniu la meua intervenció en l'espectacle "Arrencar-se la crosta" que va tindre lloc el passat 19 d'octubre a la biblioteca Sebastià Juan Arbó. L'espectacle estava enmarcat dins les VII Jornades de les Lletres Ebrenques. Va ser una experiència molt grata compartir "escenari" amb aquests quatre ebrencs carregats de lletres. A més aquesta experiència va servir per a redefinir l'espectacle "Poèticament incorrecte". L'espectacle el vam començar l'any passat al recer de la guitarra de l'amic Lluís Vicent. A dia d'avui he tornat a viure permanentment a Ulldecona i m'he reconciliat amb la faldudància. Les circumstàncies, i sobretot la distància, fan bastant impossible seguir l'espectacle amb la guitarra invicta de Lluís. Després d'uns mesos d'inactivitat l'espectacle torna a tindre espectatives amb la incorporació d'un altre amic: Oriol Fuster. Podeu veure al video la conjugació de violí i versos que properament omplirà l'espectacle "Poèticament incorrecte".

Purkinje i versos

Ací teniu la meua col·laboració en aquest experiment acústic del grup de punk Purkinje. Va ser una experiència que m'agradaria repetir. Facebook de Purkinje

dimecres, 22 de febrer de 2012

A València se li acaba la paciència

- Crònica d’una resposta-

Hem arribat a casa tard. Esperançats, no perquè haguem aconseguit res, sinó perquè sembla que la ciutat de València comença a despertar després d’una gran letargia. La resposta d’avui 21 de febrer a les agressions feixistes de la policia espanyola als estudiants de l’IES Joan Lluís Vives no ha quedat en absolut impune per als centenars de ciutadans –sobretot joves- que aquesta tarda s’han aplegat primer davant la seu de la delegació del govern espanyol, a continuació a la seu del PP i per acabar una altra vegada a la delegació del govern espanyol al cap i casal. La resposta ha estat clara i decidida. Les seues armes, les porres. La nostra, la paraula. No ha hagut ni un altercat i ha estat un exemple de civisme mirant a la cara de l’agressor.

Les peticions també eren ben clares. Per una banda, l’alliberament sense càrrecs de tots els detinguts i l’altra la dimissió irrevocable de la subdelegada del govern, la senyora –per dir-li d’alguna manera- Porra –o Paula- Sánchez de León. Cap de les dues coses a la mitjanit d’avui s’han assolit. Per tant, els estudiants demà a les 18h tornarem a sortir al carrer per demanar el mateix que hem demanat avui. Crec que davant les agressions d’ahir que foren debades: Una vintena de ferits, una vintena llarga de detinguts que van ser tractats com criminals, insults a una causa tant noble com defendre la res pública, imatges que semblaven impròpies d’una “democràcia” occidental, i no oblidem, tot això arran de les protestes absolutament pacífiques d’ uns xiquets que només volen estudiar dignament i que per manifestar-ho ho han pagat car.

La meua estimada Mònica Oltra i el seu company Joan Baldoví ambdós diputats a les corts valencianes i al congrés espanyol respectivament, van rebre algun cop. No és una vergonya? Certament no em sorprèn en aquest País Valencià on s’aplaudeix al lladre i se’l premia amb un doctorat i a l’estudiant de barri no només se’l fa estudiar quasi a fosques i sense calefacció sinó que a més si es queixa li rebenten la boca.

Tenim la raó i això és tot el que ens manca. Ara bé, no hem de caure en els paranys d’antany de conformar-nos en les molles quan el pa ha sigut sempre nostre. Cal lluitar, dia rere dia, per aconseguir-ho. Podem analitzar com han gestionat les vagues arreu del món i veurem que les que han funcionat no són, ni de bon tros, semblants a les nostres. Les vagues han de ser massives i de llarga durada. No penseu que si deixem de consumir, deixaran de produir i per tant, de guanyar diners?

No només hem d’aconseguir que aquests ineptes polítics i policies no ocupen mai més un càrrec públic i traure a tots els estudiants detinguts sense càrrecs, sinó que també hem d’aconseguir que la cosa publica, el que és de tots, perquè ho paguem amb els nostres impostos no ens ho furten per als seus interessos particulars. Si una cosa em farà anar a dormir més tranquil aquesta nit serà haver sentit de la boca de centenars de valencians i en català de valència:

“ A valència se li acaba la paciència”.


dijous, 2 de febrer de 2012

dimecres, 25 de gener de 2012

Entrevista a "Tens un racó dalt del món" a l'Ebre TV






Aquesta setmana són dos els convidats a Tens un racó dalt del món, de Canal 21. Dos joves, tots dos nascuts l'any 1990, tots dos d'Ulldecona, tots dos amb estils i camins diferents, però tots dos amb talent, empenta i futur.

Nassira el Hadri ens parlarà del seu llibre Contes àrabs, literatura popular del nord del Marroc, un treball sobre els contes que escoltava de petita i que s'ha convertit en un recull de relats bilingüe (català i àrab) que ens permetrà comprovar les semblances i diferències amb els contes que sempre hem escoltat. Un llibre que li ha valgut a la jove autora molts premis.

Raül Najas ens parlarà del seu llibre Orfe de context, un poemari fresc, valent i sincer on l'autor es despulla i mostra obertament passions i vicis, somnis i emocions.

La joventut al poder.

A la imatge, els llibres recomanats durant el programa.

No us perdeu el programa el 25 de gener, a les 21.00 i les 23.30, i en posteriors repeticions