27 NOVEMBRE 2011
Orfe de context, de Raül Najas
M'agrada deixar-me sorprendre pel primer llibre amb què es destapa algun escriptor novell, especialment si és d'una joventut envejable. M'agrada notar l'escalfor de les seves paraules, la passió que s'encén com la cigarreta que crema i que es consumenix, aparentment, amb pressa. Despullar-se i fumar-se la vida és en gran part el que fa l'ulldeconenc Raül Najas al seu primer poemari Orfe de context. Recordo en llegir-lo la necessitat d'expressar-se amb paraules, quan les paraules només són un pretext per mostrar emocions. Primaveres amb disfressa de nostàlgia.
I aquesta explosiva necessitat de paraules que m'incita el llibre em suggereix una mena de joc que estreno avui: obrir el llibre a l'atzar diverses vegades i escriure el primer que vegi. El resultat és: "regalaré tots els meus futurs versos", "invencibles", "el meu xicot tambñe dorm al seu llit", "les vostres àmplies poltrones", "com una puta que no cobra","incongruència humana", "l'enyorament d'uns braços que t'estimen".
.
Però potser millor un dels poemes sencer:
.
Burilles: cendra i besades
A la tauleta de nit
entre llibres, revistes del temps
i envoltoris de condons
hi ha un cementiri de burilles.
Algunes d'elles encara tenen mitja cigarreta,
d'altres estan consumides fins al filtre.
Algunes estan apagades perfectament i delicada.
D'altres, en canvi, d'una manera despreocupada
i amb força.
Permeteu-me ara canviar l'argot estanquer pel sentimental.
La cultura és l'eina fonamental per a reconèixer-nos com a individus alhora que col·lectivament ens identifica com a catalans i catalanes. El nostre poble això d'entrada ho té prou clar. S'ha caracteritzat pel gran teixit associatiu que ha vertebrat sempre la vida falduda. De tota manera, aquestes manifestacions culturals, i com més va més, són inamovibles i no solen incloure amb el pas dels anys elements nous -que per altra banda estan esdevenint al nostre voltant-. És molt comú dins dels sectors de gent del nostre poble que no sol consumir la cultura oficial sentir dir allò de:”per a fer això o allò no tenim altre remei que anar fora o simplement no fer-ho”. Quantes coses s'han quedat al cafè per la temor de portar-ho avant i no rebre suport de cap tipus? Per això cal una política des de l'administració més propera al ciutadà -l'ajuntament- que estiga al servei d'un projecte cultural propi, integrador i de qualitat per a TOTA la gent del nostre poble. Cal potenciar la cultura popular, la cultura de carrer i incidir aquesta en els més petits que se'n han de sentir protagonistes. Cal potenciar la Festa Major del nostre poble fent protagonistes no només a les associacions i col·lectius que l'han de vertebrar sinó a tota la gent que no forma part de cap col·lectiu i que igualment s'hi ha de sentir protagonista. Per això cal una comissió de festes popular on tinguen cabuda tant representants de TOTS els col·lectius del poble, com de gent no associada que ha de donar el seu punt de vista de com hauria de ser la festa del seu poble. Ja està bé de fer comissions fantasmes que no són només que projeccions de la política cultural de l'ajuntament. Cal una comissió feta pel poble per al poble. Amb tot el suport -i no només les decisions- de l'ajuntament.
Per altra banda m'agradaria incidir en la formació. No podem fer res, o ben poca cosa, des de l'ajuntament per a incidir en el sistema educatiu. Però si que podem crear formació complementària i alternativa. Mitjançant una Universitat Popular podem donar cabuda tant a classes de català per a nouvinguts o persones del nostre poble que han patit l'ensenyament del franquisme i post-franquisme i malauradament no saben encara escriure en la pròpia llengua, que en són moltes, fins a donar classes de dibuix, informàtica, tallers de literatura, o conferències sobre la història del nostre poble. Cal dir, obligadament com exemplifica la paraula “popular” que ha de ser una entitat pública, gratuïta i independent.
Per acabar voldria comentar l'estat de la nostra llengua a Ulldecona. Afortunadament el català a la nostra vila gosa d'una bona salut només minvada per alguns sectors de població on el català no té massa incidència -ja hem parlat abans d'una de les possibles solucions per aquest fet- però jo voldria parlar sobretot de com parlem en català i sobretot, de com l'escrivim. Sí, la majoria emprem el català, però com? El parlar de la nostra vila està comprès dins del gran dialecte occidental i més concretament dins del nord-occidental o mal anomenat Tortosí que comprèn també gran part del nord del País Valencià. El nostre parlar degut al contacte amb l'espanyol i el bilingüisme unilateral¹ ha patit una gran contaminació de mots castellans i la pèrdua progressiva de les paraules que deien els nostres iaios. Dos exemples: sombrero per capell o techo per sostre. Però per altra banda un altre fet afecta el nostre parlar degut al centralisme que ha caracteritzat la nostra història cultural. Perquè cada volta sento més xiquets auto-anomenar-se nens? Hem de ficar tot el que estiga a la nostra mà per a no perdre la nostra manera GENUÏNA de parlar i d'escriure que és tan catalana com qualsevol on digues bon dia i et contesten bon dia.
Raül Najas
nº2 a les llistes de les CUP d'Ulldecona
¹Bilingüisme unilateral: Dues llengües conviuen en un sol territori. Mentre que els parlants d'una llengua només són obligats a conèixer la pròpia -espanyol- els parlants de l'altra llengua són obligats a conèixer l'altra -espanyol- i si volen la seua -català-.
Tarragona
Pub Glop's (Ulldecona, Montsià)
Papereria Serra (Ulldecona, Montsià)
Papereria Castell (Ulldecona, Montsià)
Papereria Bloc (Ulldecona, Montsià)
Llibreria Virma (La Sénia, Montsià)
Casa Gumer (La Sénia, Montsià)
Llibreria Josep (Santa Bárbara, Montsià)
Llibreria la 2 de Viladrich (Tortosa, Baix Ebre)
Llibreria de la Rambla (Tarragona, Camp de Tarragona)
Llibreria La Capona (Tarragona, Camp de Tarragona)
Llibreria Galatea (Reus, Camp de Tarragona)
Llibreria la botiga de Ramón (Alcanar, Montsià)
Llibreria La Gavina (Amposta, Montsià)
Llibreria Rafael i Solé (Amposta, Montsià)
La llibreria Alba (Amposta, Montsià)
Llibreria Pont del Grau (Amposta, Montsià)
Llibreria Fontcalda (Gandesa, Terra Alta)
Girona
Les Voltes (Girona, Gironès)
Barcelona
Llibreria Catalonia (Barcelona, Barcelonès)
La Gralla (Granollers, Vallès Oriental)
Castelló
Llibreria Argot (Castelló de la Plana, Castelló)
Llibreria Els Diaris (Vinaròs, Baix Maestrat)
Llibreria Benicart (Benicarló, Baix Maestrat)
València
Llibreria Tres i Quatre (València, València)
La Costera (Xàtiva, La Costera)
Vaig tirant cap avant.
Deixant córrer les hores
en un rellotge aturat,
esperant ves a saber què.
Tu no ho saps
-i jo tampoc-
però el demà
és dins les nostres butxaques.
