dilluns, 7 de juliol del 2008

D'ací rau la senzillesa


“S'ha de fer tot tan senzill com siga possible,
però no més senzill” Albert Einstein


Senzill com una llagrima de vidre
que regalima sobre una faç de porcellana.
Com les diàries cares desconegudes
que em creuo pel carrer.
Senzill com el bufit del núvol estiuenc.
Com el fum d'un canut embolicat per la parella.
Senzill com el somnriure d'un nen feliç.
Com els acords d'una guitarra a la platja.
Senzill com repelar la melmelada del pastís.
Senzill com un t'estime a cau d'orella.
La senzillesa és una de les essències de la vida.


Raül Najas Martí, Ulldecona 3 de juliol del 2008

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Senzill com un "tot anirà bé si confies en tu"...


La teua partner preferida;)
tevull

Raulnama ha dit...

muà!

Anònim ha dit...

poques paraules com les teues, poques persones com tu... m'encantes :D



Me*