Trec el mocador.
Entre acomiadament i catarsi.
Mentre les ones s'emporten
tota esperança.
I intenten ofegar aquell
amor jove.
L'aigua deixa l'arena tova
per a facilitar el camí
i deixar petjada.
El ventet propicia unes ganes
de començar de nou.
Certa frescor.
Mentre els vells caminen
eucarísticament.
Ociosos.
L'americana vola al vent.
Un extrem i l'altre onejen.
Com dues ales de plastelina
que baten a l'avenir.
I la maror sembla calmar-se
quan el jove s'agup
i li fa una fotografia.
El lector, que ho observa
desde la pasarel·la d'obra,
amb certa experiència ja
en la novel·la de la vida,
intenta canviar de pàgina....
Raül Najas Martí, Platja del miracle (Tarragona), 24 de novembre del 2008
.jpg){kind=link}
3 comentaris:
Raul, com sempre genial, ma encantat aquest poema. Pero de totes formes, l'intentar pasar a pagina es dur, i fins i tot hi ha gent que no vol fer-ho.
Ma encantat.
Sempre m'has dit q comente i mai m'he atrevit... entro sovint a la teua pagina a veure els poemes, perquè ja saps que m'encanta com escrius!
espero veure't pronte per les tarragones!
Algun dia me'ls hauràs d'explicar...
perquè com sempre, vaig perdut i mig despistat.
Publica un comentari a l'entrada