Retrat d'un somnriure: Poema recitat i musicat

Aquí teniu el meu últim invent. Després de passar-me mitja nit i tot el dia d'avui he pogut aconseguir d'una manera mitjanament presentable la sintesi entre poesia i música. Espero que us agrade. Però el que més espero, i que no se sol produir, són els vostres comentaris. Si agrada pot esdevindre una cosa quotidiana. D'altra banda m'agradaria donar-li millons de gràcies a Oscar Ebri per ajudar-me amb la part tècnica. Sense ell no hagués estat possible.
M'agradaria dedicar-li aquest primer poema musicat a Jud, que marxa del pis. Prometo fer-te'n un de personalitzat. Se't trobarà a faltar.

Musica, guitarra, poema i veu: Raül Najas

Retrat d'un somnriure

Alguna cosa se t'està morint

amb la cigarreta que fumes.

El teu somnriure em torna

a rebentar els morros.

La jaqueta de pell

damunt del sofà de sempre.

Dic -de sempre- com si

et conegués de tota la vida.

Remata'm. Mata'm la innocència

que em vas anar prenent.

Regalima el temps

en la galleda de l'existència.

I diuen que ni s'ha de mirar endavant

ni s'ha de mirar el passat.

El cap a terra!

Carpe diem disfressat de ceguera.

Uns adéus que marxen i

uns adéus que diuen hola.

Però tu, segueixes somnrient

brut de bellesa.

I jo brut de desig

per mirar-te als llavis.

Flagel·la'm lentament

amb el fuet de l'estima.

Que l'àcid que rebossa el teu cor

trenque el meu vidre en mil trossets.

Tarragona, 4 de març del 2009