parlem de parlar sense dir res
parlem del sorprès que mai sorprèn
parlem d'alçar-se pel seu pes.
Parlem de les escales qualsevols
parlem del riure sense ganes
parlem de l'amor mal correspost
parlem de l'adulteri sense banyes.
Parlem d'un sí embolicat
parlem de l'hostatge mal lligat
parlem dels grisos de colors.
Parlem de les viudes amb marit
parlem de dones amb pèl al pit
parlem de ficar-li dos collons.
Molí l'abad, Pobla de Benifassà, 11 d'agost del 2009
4 comentaris:
És una cançó, oi?
Me extranyaría que fos un poema... odies la rima xD...
No està mal... però has escrit de millors :P
Muak! Tatimo!
Ets lleó i pares d'escriure a l'estiu???
Ans al contrari. El que he parat és de publicar.
continua parlant perfavor =)
Publica un comentari a l'entrada