dimecres, 22 de febrer de 2012

A València se li acaba la paciència

- Crònica d’una resposta-

Hem arribat a casa tard. Esperançats, no perquè haguem aconseguit res, sinó perquè sembla que la ciutat de València comença a despertar després d’una gran letargia. La resposta d’avui 21 de febrer a les agressions feixistes de la policia espanyola als estudiants de l’IES Joan Lluís Vives no ha quedat en absolut impune per als centenars de ciutadans –sobretot joves- que aquesta tarda s’han aplegat primer davant la seu de la delegació del govern espanyol, a continuació a la seu del PP i per acabar una altra vegada a la delegació del govern espanyol al cap i casal. La resposta ha estat clara i decidida. Les seues armes, les porres. La nostra, la paraula. No ha hagut ni un altercat i ha estat un exemple de civisme mirant a la cara de l’agressor.

Les peticions també eren ben clares. Per una banda, l’alliberament sense càrrecs de tots els detinguts i l’altra la dimissió irrevocable de la subdelegada del govern, la senyora –per dir-li d’alguna manera- Porra –o Paula- Sánchez de León. Cap de les dues coses a la mitjanit d’avui s’han assolit. Per tant, els estudiants demà a les 18h tornarem a sortir al carrer per demanar el mateix que hem demanat avui. Crec que davant les agressions d’ahir que foren debades: Una vintena de ferits, una vintena llarga de detinguts que van ser tractats com criminals, insults a una causa tant noble com defendre la res pública, imatges que semblaven impròpies d’una “democràcia” occidental, i no oblidem, tot això arran de les protestes absolutament pacífiques d’ uns xiquets que només volen estudiar dignament i que per manifestar-ho ho han pagat car.

La meua estimada Mònica Oltra i el seu company Joan Baldoví ambdós diputats a les corts valencianes i al congrés espanyol respectivament, van rebre algun cop. No és una vergonya? Certament no em sorprèn en aquest País Valencià on s’aplaudeix al lladre i se’l premia amb un doctorat i a l’estudiant de barri no només se’l fa estudiar quasi a fosques i sense calefacció sinó que a més si es queixa li rebenten la boca.

Tenim la raó i això és tot el que ens manca. Ara bé, no hem de caure en els paranys d’antany de conformar-nos en les molles quan el pa ha sigut sempre nostre. Cal lluitar, dia rere dia, per aconseguir-ho. Podem analitzar com han gestionat les vagues arreu del món i veurem que les que han funcionat no són, ni de bon tros, semblants a les nostres. Les vagues han de ser massives i de llarga durada. No penseu que si deixem de consumir, deixaran de produir i per tant, de guanyar diners?

No només hem d’aconseguir que aquests ineptes polítics i policies no ocupen mai més un càrrec públic i traure a tots els estudiants detinguts sense càrrecs, sinó que també hem d’aconseguir que la cosa publica, el que és de tots, perquè ho paguem amb els nostres impostos no ens ho furten per als seus interessos particulars. Si una cosa em farà anar a dormir més tranquil aquesta nit serà haver sentit de la boca de centenars de valencians i en català de valència:

“ A valència se li acaba la paciència”.


1 comentari:

Anònim ha dit...

EDITORIAL PORTILLA FOUNDATION
Lo invitamos a unirse a la EDITORIAL PORTILLA, una editora sin fines de lucro, las ganancias de la editorial serán invertidas en la lucha contra la Diabetes. Aquí los escritores podrán publicar sus obras por el Internet y en las cadenas de librerías en los cinco continentes sin costo alguno. No rechazamos a nadie porque creemos que todo pensamiento merece ser preservado para las futuras generaciones. Todos los escritores recibirán en 50% de las ganancias por el Internet y el 10% por las ventas en las librerías. Tenemos varias convocatorias para concurso. Visite nuestra página web: www.editorialportilla.com o envíenos un correo a: editorialportilla@hotmail.com
Saludos Cordiales; Dr. Oxel H. Portilla: Presidente.