dissabte, 10 de maig de 2008

Només

Només, només vull:
Cantar sense pena.
Obeïr al cor
quan sé que s'equivoca.

Parlar-li al món
i dir-li que és boig.
Dir-li que conté mil roses
plenes d'espines.

Estar amb els meus
i que els deixen ser com són.
I que ens deixen ser.
Simplement.

Dansar al so
de l'esdevenir,
per fer previsible
el retrocès d'escopeta.

I llençar-te fils de veu,
que em conecten
amb tu.
Per a sempre.

Desde el desesper
desde el desencís,
poder somnriure
sense cautela.

I al foc final
a l'aigua -no sé-,
poder pegar-me un tret.
Al cap.
Amb vanitat.

Només vull...

Només,
Només,

Només.

Raül Najas

Ulldecona 5 de maig del 2008