dissabte, 3 de maig de 2008

A voltes em canso

Ja veus, a voltes em canso de ser home,
per la meua intrínseca rebel·lia.
I veure penoses conquestes
a la llum de les mil nits.
I sentir la melangia del futur
esperant que quelcom canvie.
I sentir que estic sol.
I sol amb companyia.
I veure com visc.
I veure com visc sense viure.
I escoltar belles cançons,
que parlen de tu.
I somiar amb la lluna multicolor.
I cantar sense pensar,
amb la pena de la terra.
I la pena mateixa
que fa cridar en silenci.
I no sentir el teu alé
aquí a la vora.

Ja veus.
A voltes em canso.


Raül Najas Martí

Ulldecona, 27/04/08

2 comentaris:

Anònim ha dit...

i tu seguint la teua linia pessimista... aisss..no ho arreglarem aixo. Però poc a cpo m'alegra vore com los teus poemes van agafant més que tot lo teu món!!

vull més concertsss ya!!!
apreta que lany que ve tarragona mos aspera :)


Me

caronte ha dit...

Bueno, como siempre algo de tristeza, pero también veo cosas optimistas...escuchas bellas canciones, y eso ya es algo, sientes algo como bello, y es un gran paso, ¿no crees? Lo de siempre, ánimos y sigue escribiendo, que cada grupo de versos te define mejor y marca una etapa de tu vida (y eso es algo que es mejor no olvidar)