divendres, 27 de juny de 2008

Llum d'inspiració


Els dies de tristesa
la solitud m'acompanya
mentre escric versos de sang
a la llum que ella sosté.

Quan escric mentides, xiscla.
Estic condemnat,
a la solitud de la llum
i a escriure amb sinceritat

El do d'autoflagelar-se
sense sang freda.

A la llum de la solitud
jo, els versos i ningú.

Raül Najas Martí
Ulldecona, 11 de Maig del 2008

1 comentari:

xicot ha dit...

Realment hi ha moments en què estem tristos i la solitud ens acompanya. Malgrat tenir gent al nostre voltant podem no ser capaços de percebre-ho i ens sentim sols. Com molt bé dius "A la llum de la solitud / jo, els versos i ningú". Espero que no et calgui ser sempre a la llum de la solitud per continuar escrivint uns versos tan genials.