S’ha fet de dia
a la vall de la dama dels merlets.
Ho sé perquè
els pardals criden.
I m’envolta
aquesta claror verge,
encara amagada
darrere el teló del Montsià.
Els llums dels carrers
encara són presents
com volent deixar
testimoni de la seua feina.
Al cel,
uns núvols grisos
de bon dia.
Qui poguera somiar
cada dia,
viure una albada d’Ulldecona.
a la vall de la dama dels merlets.
Ho sé perquè
els pardals criden.
I m’envolta
aquesta claror verge,
encara amagada
darrere el teló del Montsià.
Els llums dels carrers
encara són presents
com volent deixar
testimoni de la seua feina.
Al cel,
uns núvols grisos
de bon dia.
Qui poguera somiar
cada dia,
viure una albada d’Ulldecona.
Ulldecona, matinada del 6 de juny del 2008
1 comentari:
Raül! molt xulo lo teu blog, este escrit d'Ulldecona és.. bueno, que m'ha agradat molt!
No res, a vore si mos veiem prompte eh?
un bessito!
Publica un comentari a l'entrada