Lo pitjor de la felicitat
quan acaba,
són els regalimats
records recordats.
La taca d'errors
ignorats del tot.
Els mil i un amors
sense cap ni una nit.
Lo pitjor,
quan recordes
els trens a l'andana
tant imbècil, tant feliç,
tant immòbil, tant París,
tant sol, tant tramuntana.
Tarragona, 29 d'octubre del 2008
1 comentari:
el pànic als trens que han passat no ens ha de fer perdre el desig de mirar l'horitzó
Publica un comentari a l'entrada