dimarts, 7 d’octubre de 2008

Amors furtius




Amors furtius
que destapen mil sospites
i que volen suïcidar-se.

Amors de misèria
que corrompen concupiscències.

Amors... Bé, conveniències
que esdevenen teatre patètic
als escenaris de la banalitat.

Amors... Invencions
del segle XII! ¹


¹ Fuster, Joan: “Diccionari per a ociosos” Pàg: 4


Tarragona, 6 d’octubre del 2008

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Bitxuuuu, potser no compartim algunes idees com que l'amor és un invent (¬¬), però quan s'entén a una persona i se sap com pensa, se sap valorar molt millor els seus escrits.

La poesia está molt bé... a mi m'agrada força, però com sempre es diu: sempre pot estar millor...

MAI DEIXIS DE SUPERARTE,... I ESCRIU SEMPRE EL QUE VERITABLEMENT T'AGRADI, NO EL QUE LI AGRADI ALS ALTRES... DONCS AIXÒ SERÍA UN ERROR...

Les opinions, només són opinions...

A SEGUIR ESCRIVINT I SEMPRE CAP AMUNT!

Muak!

J K ha dit...

M'agrada molt aquesta poesia malgrat que no trobi que l'amor sigui d'aquesta manera, pero la meva anima, sempre tira cap al nauseabund i la desgracia que podem trobar a qualsevol lloc de la nostra vida, inclos la trobo agradable, de totes maneres es el que hi ha.

Molt bon poema, segueix aixi

Anònim ha dit...

tot i que no veig l'amor d'aquesta manera, és una poesia molt bonica i plena de sentiment ;)

Aina ha dit...

Raül!
M'he estat mirant el teu blog i ja t'ho he dit que m'han agradat molt tots els escrits :).
A vere si la pròxima vegada que baixes quedem, eh?? si no la setmana que ve, mos veiem a la castanyada!
un bessito molt fort!