Recordo la història que no surt als llibres.
Coberta de pols i cendra i amb
un regust a opressió i oblit.
La història que fan les gents (així en genèric)
sense voluntat de perviure.
La que han fet les mares i les persones
clau de noms anònims.
Aquella que fan cada dia els amors invencibles que duren tres anys.
La història que fa la tendresa i tots els artistes
que no fan art però l’evoquen.
La que fan els carrers de quitrà, misèries i vida.
La que fan els sorolls, els consells, les carícies,
la violència, les utopies, les morts, la solitud.
Gora la història mai contada!
Coberta de pols i cendra i amb
un regust a opressió i oblit.
La història que fan les gents (així en genèric)
sense voluntat de perviure.
La que han fet les mares i les persones
clau de noms anònims.
Aquella que fan cada dia els amors invencibles que duren tres anys.
La història que fa la tendresa i tots els artistes
que no fan art però l’evoquen.
La que fan els carrers de quitrà, misèries i vida.
La que fan els sorolls, els consells, les carícies,
la violència, les utopies, les morts, la solitud.
Gora la història mai contada!
3 comentaris:
Raül continua escrivit, no et canses mai de d'escriure la realitat que veus amb els teus ulls!
Sigues crític, lluita i que per molt alta q sigue la paret... salta-la! Només així aconseguiras allò que realment desitges!
Tant de bò hi haguesen més ments com la teua, en ganes d'expresar-se i fer poesia d'allò tan obvi què és el dia a dia i la puta realitat!
Salut i paraula!
On estàn aquelles històries entre parentesis que esperen un segon per a reprende's? :).
T'anyoru, xic del canut silenciós! Aisshh... quins records de streptease en el balcó, de respirar marihuana y quedar totalmenet col·locada. De monolegs sense gràcia ni aburriment. De cants melòdics. De fingir fer l'amor davant alumnes indiscrets... Ay... I al cap i a la fi és la nostra história, ara en suspens...
T'estimo.
Muak!
I... ah, se m'oblidava... On han quedat aquells gemecs sexuals fingits que feien sorollar tota la casa mentres nosaltres amb el cor a la mà ens quedaven atemorits? (mentida, ens partiem la caixa... Aquells gemecs semblaven trets d'un an anec de goma...)
Publica un comentari a l'entrada