Les ones concèntriques
del teu pensament
em vàren fer esperar
com la matinada espera
la fresca rosada
Segon a segon
l'espera regalimava
sobre el pètal
de la incertesa
Sense voler ser carn
ni res volàtil
va fugir absent
cap a l'avenir
de la teua decisió
Raül Najas Martí
Ulldecona, 1 de juny del 2008
4 comentaris:
Realment un poema genial com gairebé tots els que escrius. Sé que no l'encertaré per a res amb el que realment has volgut transmetre però vaja...
A mi em transmet la llarga espera que hom pateix fins que apareix a la seva vida aquella persona que potser sense encara conèixer-la tant havia desitjat que hi fos.
Hola Raül,
Suposo que ara que marxem a l'estudi fora mos vorem menys, però ja ens anirem parlant, continuem en contacte epistolar jejeje
Continua plasmant per escrit, ens veiem
Toni
un moment de tensió molt gran, aquest d'esperar la seva decisió
Rul no caldira repetir-te que tot el que escrius m'encanta, m'emosiona i em fa sentir.
Genial
Tastime ;)
Publica un comentari a l'entrada