Amors furtius
que destapen mil sospites
i que volen suïcidar-se.
Amors de misèria
que corrompen concupiscències.
Amors... Bé, conveniències
que esdevenen teatre patètic
als escenaris de la banalitat.
Amors... Invencions
del segle XII! ¹
¹ Fuster, Joan: “Diccionari per a ociosos” Pàg: 4
Tarragona, 6 d’octubre del 2008
que destapen mil sospites
i que volen suïcidar-se.
Amors de misèria
que corrompen concupiscències.
Amors... Bé, conveniències
que esdevenen teatre patètic
als escenaris de la banalitat.
Amors... Invencions
del segle XII! ¹
¹ Fuster, Joan: “Diccionari per a ociosos” Pàg: 4
Tarragona, 6 d’octubre del 2008
4 comentaris:
Bitxuuuu, potser no compartim algunes idees com que l'amor és un invent (¬¬), però quan s'entén a una persona i se sap com pensa, se sap valorar molt millor els seus escrits.
La poesia está molt bé... a mi m'agrada força, però com sempre es diu: sempre pot estar millor...
MAI DEIXIS DE SUPERARTE,... I ESCRIU SEMPRE EL QUE VERITABLEMENT T'AGRADI, NO EL QUE LI AGRADI ALS ALTRES... DONCS AIXÒ SERÍA UN ERROR...
Les opinions, només són opinions...
A SEGUIR ESCRIVINT I SEMPRE CAP AMUNT!
Muak!
M'agrada molt aquesta poesia malgrat que no trobi que l'amor sigui d'aquesta manera, pero la meva anima, sempre tira cap al nauseabund i la desgracia que podem trobar a qualsevol lloc de la nostra vida, inclos la trobo agradable, de totes maneres es el que hi ha.
Molt bon poema, segueix aixi
tot i que no veig l'amor d'aquesta manera, és una poesia molt bonica i plena de sentiment ;)
Raül!
M'he estat mirant el teu blog i ja t'ho he dit que m'han agradat molt tots els escrits :).
A vere si la pròxima vegada que baixes quedem, eh?? si no la setmana que ve, mos veiem a la castanyada!
un bessito molt fort!
Publica un comentari a l'entrada