Tot rememorant escrits de fa uns anys....
Si tu em dius t’estimo, agafaré la granera i vindré nadant. Pintarem junts en un tapís l’escala del do. Et tocaré Tirant lo Blanc a la llum de la foscor amb una guitarra sense cordes. Ballarem una marxa fúnebre i després, menjarem desmenjant. Tu, cafè amb nous i jo, el meu tallat sense os. Després farem l’amor sense escorre’ns i quan em tornes a dir t’estime a l’acabar, et diré que jo no, i seguirem junts tota la vida.
10/06/07
3 comentaris:
un escrit surrealista i enginyós
FANTÀSTIC!
M'ENCANTAAAAAA!
Ja saps que acostumo a passar per aquí,
Cristina
Publica un comentari a l'entrada