A la tauleta de nit
entre llibres, revistes del temps
i envoltoris de condons
hi ha un cementeri de burilles.
Algunes d'elles encara tenen mitja cigarreta,
d'altres estan consumides fins al filtre.
Algunes estan apagades perfectament i delicada.
D'altres, en canvi, d'una manera despreocupada
i amb força.
Permeteu-me ara canviar l'argot estanquer pel sentimental.
Tarragona, 18 de febrer del 2009
3 comentaris:
la tauleta de nit com a metàfora sentimental?
No podria ser d'altra manera, és als seus peus on evoquem el que no tenim.
fins que arribi el temps q facis neteja i sols quedi una de tabac ros o negre o amb una mica de allò eau ... eau .... eau .... por cierto que ha sido del pez?
Publica un comentari a l'entrada