divendres, 26 de setembre del 2008

Bon vent i sense barca


Bon vent i sense barca


La pluja borra la teua
presència del balcó.

I a voltes encara et veig allí
incitant-me a seure
entre les teues cames.
A provar l'essència dels teus llavis
i a fer-me sentir viu.

Però només em volies
per pal·liar el dolor momentani.
Per canviar les llàgrimes doloroses
per gotellots de sensual suor.

Volia. Esperava més de tu.

Tot és lògic i sensat
fins que sorgeix un sentiment.


Tarragona 22 de Setembre del 2008

dijous, 11 de setembre del 2008

300 anys d'ocupació, 300 anys de resistència

Ahir mentre prenia alguna cosa amb uns amics, en plena vespra de la diada, em van dir una frase que no deixarà d'amartellar-me el cap. Varen dir que la meua llengua, en la que convisc, en la que llegeixo i escric, en la que m'han transmès les millors i pitjors noticies de la meua vida, en la que estimo, aquell ens fonètic que ja forma part de mi.... té una vida de seixanta anys.
Espero que fos una decaiguda de l'ànim pancatalanista del meu company, perquè aquesta és una predicció molt greu. Tanmateix la vida diària, i més a ciutat, li dóna la raó. Jòvens que canvien de llengua perquè el castellà els sembla “més elegant”, nouvinguts que no senten la necessitat d'aprendre la llengua del país, pares catalanoparlants que transmeten el castellà als seus fills... Una sèrie d'actes irracionals fruit de la inconsciència i la ignorància del poble que si no cessen faran desaparèixer no només una llengua, sinó que també una cultura, unes tradicions... en definitiva una manera particular de veure el món.
No vaig en contra del castellà ni de cap llengua, sinó que accepto i protegeixo a la meua que mereix tants de respectes com qualsevol altra. No existeixen llengües millors ni pitjors però aquesta és la meua i no penso renunciar-hi.
I doncs, què fem per a protegir-la? Després de molts disgustos, experiències, lectures, decepcions, anàlisis, rebutjos... he arribat a la conclusió que aquesta desitjada normalització de la llengua i cultura catalanes, els problemes seculars dels països catalans i les aspiracions del seu poble només poden fer-se realitat aconseguint un estat propi. Un marc físic on aplicar les lleis pròpies i amb un poble sobirà que no estarà sota el jou de cap altra nació aliena que decidisca per ell. Atès que pertanyem a un estat que silencia, dirigeix i ens intenta assimilar.
Per això avui, 11 de setembre, aprofito per a cridar-ho als quatre vents. Perquè no és una intransigència, una curtesa de mires o un radicalisme. És un acte en defensa pròpia.
Els diners dels que s'apropien els podrem anar recuperant poc a poc però l'única llengua que es perd és la que s'abandona, per tant, si deixem perdre la llengua no la podrem comprar en cap diner del món.




dijous, 4 de setembre del 2008

Tipo Gos en concert





El proper 19 de setembre el grup faldut Tipo Gos realitzarà un concert a la sala Lo Submarino de Rasquera. Recomano l'assistència a l'acte ja que no faltaràn ritmes reagge, ska, punk....però sobretot amb ells no us faltarà festa de la bona.
Tipo Gos va nàixer al setembre del 2006 com una alternativa a la clàssica música local. Amb dos discos a les esquenes: "Punk al pantano" i "Només quedava extramonio" estàn preparant el seu darrer disc. Sens dubte Cris, Yves i Pere (Veu i guitarra, Veu i baix i Percussió, respectivament)han marcat un abans i un després en la música compromesa de la comarca.



La seua pàgina al My Space (on podeu veure on són els propers concerts i gaudir d'alguns dels seus temes)





dilluns, 1 de setembre del 2008

Ara et toca a tu



I vas mirant la vida passar.
Dia a dia.
Entre cançons, llibres i versos d'Estellés.
La veus passar i no t'espera.
La intentes aturar i se t'emporta.
La crides: Aturat, no estic preparat!
Tant s'hi val!
Se t'emporta i et fa viure.
Sense cançons, ni llibres, ni versos d'Estellés.

Raül Najas Martí, Ulldecona, 3 de juliol del 2008