dimecres, 27 de febrer del 2008

Campanya electoral mitificada

Estem inmersos en una campanya que peca un poc de massa "marquetingitzada". En primer lloc pels reis del marqueting -i que més s'ho poden pagar-. Els populistes están que trinen amb la seua campanya ja que veuen la moncloa molt lluny. Així ho espero perquè la situació em preocupa una mica. No se'ls ha ocurrit una altra cosa que ara vendren's la moto de que són el partit que representa als treballadors, això un home que no sap -ni per simple cultura general- que punyetes és un bonobus i el que porta per número 1 a un electricista multimillonari. Em preocupa aquesta dreta, realment. Están adoptant mesures a l'estil Le Pen.
Rajoy ha dit moltes frases celebres com: "Para ser presidente deberían exigir algo más que ser mayor de 18 y ser español". Té tota la raó, el que no entenc es que fa ell sent presidenciable pel PP si NOMÈS compleix aquestes dos condicions.
Ara que ha caigut un dels decents dels populars, no hi ha cap esperanza (mai millor dit). Gallardón es l'únic polític mediàtic de dretes que em mereix algún respecte, i al meu parer, l'únic capaç de modernitzar el PP per a convertir-lo en un partit democràtic. Com això no els interessa, li han tallat les ales.

Avui m'ha arribat un sms que m'ha preocupat, i per solidaritat l'he penjat aquí per a fer difusió. Tots el que entreu, aneu-lo passant si sou bones persones i teniu bon cor.

"Se busca una niña, lleva un billete de bonobus, responde al nombre de Esperanza. Va acompañada de un abuelito jubilado de Endesa, se han perdido. Por favor llamar a sus padres Mariano y José Maria, Calle conferencia Episcopal nº1"

Espero en totes les forces que tornem a renovar el president que tenim actualment, perquè com entren aquests canalles (sí, jo sí ho dic i no sóc Sabina) patirem com ja vàrem patir. Des d'aquí animar a la gent a que surtigue a votar i vote per les esquerres. Perquè sinó ho tenim molt molt difícil! Fem que no es cumpleixi el video que penjo a continuació.

Ja posats: Salut, socialisme i república!


dilluns, 18 de febrer del 2008

Algunes frases própies per recordar!

Desprès de qüasi mig segle mensual, torne a aparèixer darrera les lletres del bloc. Avui no tenia moltes ganes d'escriure i he decidit fer un recull de cites, frases o simplement parides que he escrit al llarg de la meua vida. Espere comentaris desprès de tants dies amb inactivitat. Salut!

"Tinc que confessar que em va parir la meua mare"

"Com deia el meu amic Grouxo Marx, perdoneu que no se m'aixeque"

"Jo moriré sense fills, com va morir el meu avi"

"No he vist en la puta vida a ningú del PP plorant"

"Vull que em faces l'amor a l'americana"

"Una vegada vaig sentir que hi habia un Dèu, desde llavors no he tornat a mirar el cel"

"Els meus millors amics están morts i mai els he conegut"

"Avui he torejat la vaca del cotxe del meu pare"

"L'únic rei intel·ligent que conec, és republicà"

"Jo i els capellans ens portem molt bé, tenim molt en comú, jo menteixo a les meues històries, i ells menteixen a les misses. Disculpeu-nos, és el nostre modus operandi"

"¿Si tot el món s'aturès què faries? Baixar-te els pantalons"

"El millor rock l'escriuen els poetes"

"Nomès per haber matat al rei dels poetes, els fatxes es mereixen el pitjor"

"He decidit no creure en Dèu. Però com ho perdona tot"

"Aquesta tarde li he posat una camisa de força a una mamella loca"

"Dèu va dir germans, però no va dir tontos"

"Estic fart de demanar perdó per no existir" (parrafrejant a Joan Fuster)

"L'únic Dèu que existeix és l'escriptor, ja que és l'únic que pot crear i manipular un món amb els seus habitants a voluntat"

"Em preguntes que ha de passar per a que cregue en Dèu? Creuré en ell quan em deixe un Ferrari a la porta de casa"

"Aquí jeu R.N.M. que va nàixer com va morir, sense que li demanessen permís"