dimecres, 14 de desembre del 2011

País de subcontrata






Volies, vols cantar-li a València
sense castedat ni embuts,
als ulls tancats del cap i casal.
Tancada en ella mateixa o
mirant només, a la capital artificial.
Les notes de la muixeranga em recorden que
Matrix o no, això és una altra història.
Mafiosos de prostíbul amb llumetes a la nacional.
No passareu.

dimarts, 6 de desembre del 2011

Parlen d'Orfe de context


El passat diumenge l'escriptor Jesús M. Tibau va fer una menció al meu primer llibre a Tens un racó dalt del món, el seu bloc literari de referència a les Terres de l'Ebre. Aquí teniu l'article i l'enllaç a l'entrada original:



27 NOVEMBRE 2011

Orfe de context, de Raül Najas


M'agrada deixar-me sorprendre pel primer llibre amb què es destapa algun escriptor novell, especialment si és d'una joventut envejable. M'agrada notar l'escalfor de les seves paraules, la passió que s'encén com la cigarreta que crema i que es consumenix, aparentment, amb pressa. Despullar-se i fumar-se la vida és en gran part el que fa l'ulldeconenc Raül Najas al seu primer poemari Orfe de context. Recordo en llegir-lo la necessitat d'expressar-se amb paraules, quan les paraules només són un pretext per mostrar emocions. Primaveres amb disfressa de nostàlgia.

I aquesta explosiva necessitat de paraules que m'incita el llibre em suggereix una mena de joc que estreno avui: obrir el llibre a l'atzar diverses vegades i escriure el primer que vegi. El resultat és: "regalaré tots els meus futurs versos", "invencibles", "el meu xicot tambñe dorm al seu llit", "les vostres àmplies poltrones", "com una puta que no cobra","incongruència humana", "l'enyorament d'uns braços que t'estimen".

.

Però potser millor un dels poemes sencer:

.

Burilles: cendra i besades

A la tauleta de nit

entre llibres, revistes del temps

i envoltoris de condons

hi ha un cementiri de burilles.

Algunes d'elles encara tenen mitja cigarreta,

d'altres estan consumides fins al filtre.

Algunes estan apagades perfectament i delicada.

D'altres, en canvi, d'una manera despreocupada

i amb força.

Permeteu-me ara canviar l'argot estanquer pel sentimental.


Article Original del bloc Tens un racó dalt del món




divendres, 30 de setembre del 2011

Company, amic, desconegut (A S. Iborra)



"Que los que matan se mueran de miedo"
J. Sabina

A salvador Iborra

Avui ha mort un poeta.
No el conec.
De fet mentiria si digués
que n'he sentit parlar
alguna vegada.
A partir d'aquest vespre,
on les lletres prenen
un caire roig venjatiu,
el vull com a germà.
Com a soldat que ha
salvat tots els mots.
Company, amic, desconegut:
tenim les bales a punt
en forma de lletres o
estilogràfiques esmolades,
segons convinga,
per assolir la victòria.

Qualsevol nit
la brandarem a les sis
del matí a qualsevol
barra.

No és una qüestió
de bicicletes.
És una Vendetta
que assoleixo com a própia,
i que farà reblar
les fronteres
del nostre veritable país.


Ulldecona, vesprada del 30 de setembre del 2011


dimarts, 31 de maig del 2011

Indigats, sí. Indignats.

M'arriba la indignació als garrons.
Senyors, senyores i altri, no és un potser.
Hi ha algú que no pot menjar
i dorm al carrer.
Fem alguna cosa o què?

Castelló 31 de maig del 2o11 a les 8:05 h.

dimarts, 10 de maig del 2011

A propòsit de la cultura

La cultura és l'eina fonamental per a reconèixer-nos com a individus alhora que col·lectivament ens identifica com a catalans i catalanes. El nostre poble això d'entrada ho té prou clar. S'ha caracteritzat pel gran teixit associatiu que ha vertebrat sempre la vida falduda. De tota manera, aquestes manifestacions culturals, i com més va més, són inamovibles i no solen incloure amb el pas dels anys elements nous -que per altra banda estan esdevenint al nostre voltant-. És molt comú dins dels sectors de gent del nostre poble que no sol consumir la cultura oficial sentir dir allò de:”per a fer això o allò no tenim altre remei que anar fora o simplement no fer-ho”. Quantes coses s'han quedat al cafè per la temor de portar-ho avant i no rebre suport de cap tipus? Per això cal una política des de l'administració més propera al ciutadà -l'ajuntament- que estiga al servei d'un projecte cultural propi, integrador i de qualitat per a TOTA la gent del nostre poble. Cal potenciar la cultura popular, la cultura de carrer i incidir aquesta en els més petits que se'n han de sentir protagonistes. Cal potenciar la Festa Major del nostre poble fent protagonistes no només a les associacions i col·lectius que l'han de vertebrar sinó a tota la gent que no forma part de cap col·lectiu i que igualment s'hi ha de sentir protagonista. Per això cal una comissió de festes popular on tinguen cabuda tant representants de TOTS els col·lectius del poble, com de gent no associada que ha de donar el seu punt de vista de com hauria de ser la festa del seu poble. Ja està bé de fer comissions fantasmes que no són només que projeccions de la política cultural de l'ajuntament. Cal una comissió feta pel poble per al poble. Amb tot el suport -i no només les decisions- de l'ajuntament.

Per altra banda m'agradaria incidir en la formació. No podem fer res, o ben poca cosa, des de l'ajuntament per a incidir en el sistema educatiu. Però si que podem crear formació complementària i alternativa. Mitjançant una Universitat Popular podem donar cabuda tant a classes de català per a nouvinguts o persones del nostre poble que han patit l'ensenyament del franquisme i post-franquisme i malauradament no saben encara escriure en la pròpia llengua, que en són moltes, fins a donar classes de dibuix, informàtica, tallers de literatura, o conferències sobre la història del nostre poble. Cal dir, obligadament com exemplifica la paraula “popular” que ha de ser una entitat pública, gratuïta i independent.

Per acabar voldria comentar l'estat de la nostra llengua a Ulldecona. Afortunadament el català a la nostra vila gosa d'una bona salut només minvada per alguns sectors de població on el català no té massa incidència -ja hem parlat abans d'una de les possibles solucions per aquest fet- però jo voldria parlar sobretot de com parlem en català i sobretot, de com l'escrivim. Sí, la majoria emprem el català, però com? El parlar de la nostra vila està comprès dins del gran dialecte occidental i més concretament dins del nord-occidental o mal anomenat Tortosí que comprèn també gran part del nord del País Valencià. El nostre parlar degut al contacte amb l'espanyol i el bilingüisme unilateral¹ ha patit una gran contaminació de mots castellans i la pèrdua progressiva de les paraules que deien els nostres iaios. Dos exemples: sombrero per capell o techo per sostre. Però per altra banda un altre fet afecta el nostre parlar degut al centralisme que ha caracteritzat la nostra història cultural. Perquè cada volta sento més xiquets auto-anomenar-se nens? Hem de ficar tot el que estiga a la nostra mà per a no perdre la nostra manera GENUÏNA de parlar i d'escriure que és tan catalana com qualsevol on digues bon dia i et contesten bon dia.


Raül Najas

nº2 a les llistes de les CUP d'Ulldecona


¹Bilingüisme unilateral: Dues llengües conviuen en un sol territori. Mentre que els parlants d'una llengua només són obligats a conèixer la pròpia -espanyol- els parlants de l'altra llengua són obligats a conèixer l'altra -espanyol- i si volen la seua -català-.


dijous, 21 d’abril del 2011

Presentació 'Orfe de context' a Ulldecona


El divendres 22 d'abril, a les vuit del vespre, tindrà lloc la presentació i signatura d'exemplars del primer llibre de Raül Najas 'Orfe de context'. L'acte tindrà lloc al pub Glop's a Ulldecona (Carrer Guifré, 26).

'Orfe de context' és un poemari que gira al voltant del tot i del no res. Del que ha pogut ser i no ha estat. Però també del que és i ningú vol veure. De la provocació. De l'amor, i sobretot, d'una cosa que no sabem el que és però és l'únic que importa.

L'acte de presentació comptarà amb els parlaments del Cantautor Lluís Vicent des de València, de l'autor del poemari Raül Najas, del poeta local Enric Barberà i d'un fitxatge d'última hora: l'amic Oriol Fuster d'Amposta. En acabar faràn un petit recitals amb versos del llibre i potser amb algun inèdit.
Mentrestant, però, sonarà bona música.

Us esperem!

dimarts, 19 d’abril del 2011

'Orfe de context' a les llibreries


Ja han estat distribuits exemplars d'Orfe de context' arreu dels Països Catalans. A continuació incloc la llista de les 25 llibreries on el podeu trobar:

Tarragona

Pub Glop's (Ulldecona, Montsià)

Papereria Serra (Ulldecona, Montsià)

Papereria Castell (Ulldecona, Montsià)

Papereria Bloc (Ulldecona, Montsià)

Llibreria Virma (La Sénia, Montsià)

Casa Gumer (La Sénia, Montsià)

Llibreria Josep (Santa Bárbara, Montsià)

Llibreria la 2 de Viladrich (Tortosa, Baix Ebre)

Llibreria de la Rambla (Tarragona, Camp de Tarragona)

Llibreria La Capona (Tarragona, Camp de Tarragona)

Llibreria Galatea (Reus, Camp de Tarragona)

Llibreria la botiga de Ramón (Alcanar, Montsià)

Llibreria La Gavina (Amposta, Montsià)

Llibreria Rafael i Solé (Amposta, Montsià)

La llibreria Alba (Amposta, Montsià)

Llibreria Pont del Grau (Amposta, Montsià)

Llibreria Fontcalda (Gandesa, Terra Alta)

Girona

Les Voltes (Girona, Gironès)

Barcelona

Llibreria Catalonia (Barcelona, Barcelonès)

La Gralla (Granollers, Vallès Oriental)

Castelló

Llibreria Argot (Castelló de la Plana, Castelló)

Llibreria Els Diaris (Vinaròs, Baix Maestrat)

Llibreria Benicart (Benicarló, Baix Maestrat)


València

Llibreria Tres i Quatre (València, València)

La Costera (Xàtiva, La Costera)

'Orfe de context'



Aquesta setmana ha estat publicat 'Orfe de context', el meu primer llibre de versos. És una edició acurada, rústega, d'unes 67 pàgines amb el pròleg de Montserrat Corretger i costa 7 euros. Tot i que a la majoria de llibreries no hi serà fins al dia 23 d'abril, ja es pot aconseguir vía online (a la dreta clicant a la portada del llibre). En breu publicaré una relació de les llibreries d'arreu dels Països Catalans (unes 20) que el ficaràn a la venda a partir de Sant Jordi.

"Orfe de context és un llibre valent i provocador. El seu autor es proclama sense límits. Ha establert un personatge vençut abans d’hora, autoreflexiu, fumador i enamorat sense retorn que es diu i es rediu.(...)Orfe de context és un inici amb totes les conseqüències de ser-ne: no hi ha tot el que hi caldria, no cal que hi hagi tot el que hi ha."

Fragment del pròleg de Montserrat Corretger



BOTIGA ONLINE
: http://raulnajas.urbecom.com

dimarts, 8 de febrer del 2011

XX


Vaig tirant cap avant.

Deixant córrer les hores

en un rellotge aturat,

esperant ves a saber què.

Tu no ho saps

-i jo tampoc-

però el demà

és dins les nostres butxaques.