divendres, 18 de gener del 2008

L'ensenyament "in situ"

Comencem durillo? Doncs si! Bé seré sincer, és un escrit que ja tenia i ara he revisat una mica. Espero els vostres durs comentaris FIRMATS.

PD: El títol te'l dedico desprès de la discussió del Llatí. No parlaré més ja, que allò pareixia la tercera internacional. Per cert, qui es Bakunin?
----------------------------------------------------------

Vivim en un món on tot gira al voltant del resultat: és a dir, hom vol les coses ja i que signifiquen el mínim esforç possible. Aquesta afirmació palesa com és actualment l'ensenyament. La filosofia de l'alumne i moltes vegades també la del professor, es basa amb l'obtenció progressiva de bones notes o si mes no, aprovats.
M'atreveixo a dir, i crec que no m'equivoco, que vivim en un sistema d'ensenyament Maquiavèlic ja que "el fi no justifica els mitjans". M'explico. Algú pensa que un bon estudiant és qui treu bones? Qui aprova, és intel·ligent? Jo crec que això no sempre és així ja que molts estudiants es fiquen a estudiar separant el llibre que tenen a les mans de la seua vida diària, entenen que l'estudiar o el saber serveixen única i exclusivament per a aprovar un examen. Aquests, al meu entendre, no són els bons estudiants. Malgrat tot són la gran majoria. Això, és conseqüència del model economico-social que ens toca viure i que fa que les persones, els alumnes, empren l'ensenyament com a instrument i/o vehicle per a tenir un sou millor, i en poques ocasions per a crèixer com a persones. Però el que em fa realment temor, es que aquestes mateixes persones, per la condició "sine qua non" de les bones notes, seràn les que ocuparán els llocs importants en l'àmbit laboral i emprarán aquesta mateixa filosofia en citats càrrecs. Aquesta premisa bàsica es repeteix quan els que ahir van èsser alumnes, avui passen a ser professors. D'aquesta manera estem atrapats en un sistema que te llacunes per allí on mires. I aquesta conclusió no la trec jo, sinó que ho evidencien els resultats no tan acadèmics sinó el vagatge cultural que pot tenir, per exemple, un determinat percentatge de llicenciats, la seua especialització pot ser molt bona, però en canvi la mal anomenada "cultura general" és en molts casos prou escassa. Sense anar més lluny m'he trobat llicenciats en economia que no saben qui és Karl Marx (i ho dic en plural).
S'han de buscar sistemes alternatius, o almenys no deixar que aquest neo-liberalisme (entès com a model econòmic) s'apodere del més preciat i valuós que tenim: l'educació. S'ha de donar pas a la llibertat intel·lectual de l'alumne, a la creativitat, imaginació, opinió, i no al lliure albedriu d'aquest. S'ha d'ensenyar a ensenyar, s'ha d'ensenyar a estudiar. Però sobretot s'ha d'entendre l'ensenyament com un mitjà per a saber més, per a pensar, per a divertir-se, i no, caure en l'ensenyament com a negoci, vil i competitiu (com ens volen vendre últimament). No s'ha d'entendre l'ensenyament com una vulgar clàusula del sistema capitalista.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Exactament no se si vols la crítica d'una bona comprensió i/o expressió de tal text o vols una opinió respecte el tema redactat. Aixís q faré dos mini comentaris per cada.
La expressió m'ha recordat als articles d'opinió del diari. Correcte.
Respecte al tema en qüestió, crec q tu mateix critiques un sitema a partir dels mateixos errors del sitema. Si ho he entés bé, tot allò q expliques sobre l'educació i les llacunes proporcionades al sistema, s'han sapigut gràcies als resultats. Es a dir, mirar només els resultats en l'educació es dolent, pero fem una crítica respecte als resultats trobats...

No se si m'he explicat. De totes maneres, dóna q pensar.

JOSE

Anònim ha dit...

Veig que no has captat del tot el que vull dir amb el text, potser perquè es una mica enrevassat. El nucli del text própiament és una critica al sistema capitalista particularment aplicat a l'educació i sobretot el més important és una crítica a la metodologia de part de l'alumnat i part del professorat. L'essència del text es aquesta, espere haver dissipat algún dubte.

Gracies pel comentari! Salut!

Anònim ha dit...

No. Potser no m'he explicat bé. El tema ho entés perfectament. Dic q treus conclusions de resultats, cosa q crítiques q fa el sistema de l'educació.

JOSE

Anònim ha dit...

t'has deixat: s'ha d'ensenyar a pensar per un mateix i a contrastar opinions, cosa que no fem mai, se'ns diu que aquesta és l'opció correcta i no se'ns planteja per què ho és.
Molt bé Raulet...però ja l'havia escoltat a classe xD


Besitoooos!!!

...jael*

Anònim ha dit...

Ai jewel, jewel. Tu sempre tan...tan...Exacta xD. Ja publicaré un article que no siga de classe dedicat jaja. Gràcies per escriure espere vore't per aquí!

Salut!

Raül

Anònim ha dit...

gràcies pel títol!! i com t'ho diria...cogito ergo sum!!!
Pensa raul, pensa i seràs!!



Gemma

Seyker ha dit...

El tema a l'hora de criticar, també sería posar exemples de posibles solucions o de països on funcioni be l'educació (vegis Islandia). Aixo sí, em costa de creure que hi hagi gent d'Economia que no coneixi MARX, s'em fa dificil d'imaginar...