dijous, 30 d’octubre del 2008

Lo pitjor...


Lo pitjor de la felicitat
quan acaba,
són els regalimats
records recordats.

La taca d'errors
ignorats del tot.
Els mil i un amors
sense cap ni una nit.

Lo pitjor,
quan recordes
els trens a l'andana
tant imbècil, tant feliç,
tant immòbil, tant París,
tant sol, tant tramuntana.


Tarragona, 29 d'octubre del 2008

1 comentari:

Jesús M. Tibau ha dit...

el pànic als trens que han passat no ens ha de fer perdre el desig de mirar l'horitzó