dimarts, 17 de febrer del 2009

De Salses a Guardamar per via melangiosa


"A tots els que no es deixen silenciar"


Aquella terra erma
on m'agradaria veure créixer
tots els meus desitjos.
Els nostres desitjos.

No és possible.

Els desitjos només creixen
en terres lliures,

no oblidades,

on recordes el que abans
recordaves.

Enyora el que mai has tingut
perquè és l'única forma
d'aconseguir el futur.


Tarragona, 13 de febrer del 2009




1 comentari:

Josep M. ha dit...

M'encanta ;)

Els tres darrers versos poden ser referits també a la llengua. Vaja, com quan vas més al sud i trobes com la llengua passa moments més dolents que a casa teva, o quan vas més al nord, a muntanya, i la llengua és on és més viva.

!!