Besaràs els llavis d’algú altre
I en la teua recerca constant
Per fi trobaràs la vida,
Aquella que has buscat
-sense matar-te massa-
En cada plec de llengua
Dels teus torturats amants.
Jo, en aquell moment,
Estaré ofegan-te en un vas
De whisky rebaixat amb aigua.
Cremaré el llit, la roba,
La meua pell, els meus records...
Tot allò que fa olor a tu.
Només llavors podré
Començar a oblidar-te.
Ulldecona, 1 de setembre del 2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada