No sé què passaria si
deixés de banda
la teràpia del paper.
Potser em sortirien
els mots per les orelles,
o me'ls hauria d'engolir
com la verdura de la infància.
Amb paciència i sense ganes.
Potser em tornaria més boig
del natural i cridaria
espontàniament pels carrers
per a espantar els mals esperits.
Potser em faria una persona assenyada.
Pensaria menys, votaria bé, em casaria
i tindria dos fills que treurien
bones notes.
No penso deixar d'escriure.
De moment.
2 comentaris:
Hola Raül! més que res per provar com va això del blog te deixo un comentari... que t'he de dir? sincerament, m'encanten els teus poemes, ja ho saps,... respecte a lo de deixar d'escriure..., crec que quan ja has començat és com una droga, que no ho pots deixar... tu què creus? ;)
M'alegre que no penses deixar d'escriure. De moment!
Publica un comentari a l'entrada