Vull ser lliure però sóc esclau del tabac. Què li farem. Rebutjo l’opressió d’un estat i em subjugo a una màquina que em cobra per a donar-me l’hora. Vet aquí la genial incongruència humana.
Ulldecona, 3 d’abril del 2010
1 comentari:
Anònim
ha dit...
Per fi, sóc un seguidor teu (no ens coneixem) i m'estava preocupant de tant de temps que feia que no escrivies. Una abraçada
1 comentari:
Per fi, sóc un seguidor teu (no ens coneixem) i m'estava preocupant de tant de temps que feia que no escrivies.
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada