dimarts, 8 de febrer del 2011

XX


Vaig tirant cap avant.

Deixant córrer les hores

en un rellotge aturat,

esperant ves a saber què.

Tu no ho saps

-i jo tampoc-

però el demà

és dins les nostres butxaques.

1 comentari:

Jesús M. Tibau ha dit...

Som poderosos, podem triar el color del nostre futur. Això sí, dins del catàleg que ens mostra el pintor.
Ah, i el color final mai és igual a la mostra