Intent de poesia

Avui toca una mica de literatura, concretament poesia. Ja sé que no agrada molt llegir-la, però feu un petit esforç perquè és un camp de la literatura que quan l'entens i l'interioritzes val la pena. Aquesta poesia és de les més serioses i profundes que he escrit mai, dedicada íntegrament a Cris ja que ha estat el "muso".
Estàvem a classe de llatí i venia emprenyat de classe d'Art (m'han titllat de mediocre, "cazurro" i anti-art en bones paraules, bueno no tant ni molt menys, però esque si no li fiques ficció a una història no té emoció, ja, ja ho se, ces't la vie. Va! seguiu-me el "rotllo") així que tot emprenyat com estava, ve Cris i me diu: "He escrit això, mira a veure que et sembla." Així que he agafat el text i l'he corregit exageradament. Li he donat i ha fet cara de dir, "este tio de què va?", llavors he agafat el full i li he escrit un conjunt buit enorme. I d'aquí ha vingut la idea, gestada íntegrament aquesta tarde al glop's (Pub local) com ve sent costum. Espero el vostre comentari sobre la interpretació que li doneu a aquest intent de poema. Ànim!

Conjunt buit

Per a Cristian Ferré per aguantar les meues extravagàncies i excentritats

Que es mogue la paraula
pel tapiç de la intel·ligència
sobre el puny tancat de la indecència
per la sang seca, de la cruel guerra

Simplement, una al·legoria
de la meta social no adquirida
la hipèrbole de la perfecció somiada;
el paradigma d'una generació escarmentada

No lluito més envers aquesta ignorància

Artista vols? Doncs, extravagant

Sembla que en aquesta vida, res val per a res
No em manifesto, callo

Vols que escrigue alguna cosa?

Conjunt buit....

23-01-08