divendres, 27 de juny del 2008

Entre fumades de pipa




Les ones concèntriques
del teu pensament
em vàren fer esperar
com la matinada espera
la fresca rosada

Segon a segon
l'espera regalimava
sobre el pètal
de la incertesa

Sense voler ser carn
ni res volàtil
va fugir absent
cap a l'avenir
de la teua decisió



Raül Najas Martí
Ulldecona, 1 de juny del 2008


4 comentaris:

Anònim ha dit...

Realment un poema genial com gairebé tots els que escrius. Sé que no l'encertaré per a res amb el que realment has volgut transmetre però vaja...

A mi em transmet la llarga espera que hom pateix fins que apareix a la seva vida aquella persona que potser sense encara conèixer-la tant havia desitjat que hi fos.

Anònim ha dit...

Hola Raül,

Suposo que ara que marxem a l'estudi fora mos vorem menys, però ja ens anirem parlant, continuem en contacte epistolar jejeje

Continua plasmant per escrit, ens veiem

Toni

Jesús M. Tibau ha dit...

un moment de tensió molt gran, aquest d'esperar la seva decisió

Anònim ha dit...

Rul no caldira repetir-te que tot el que escrius m'encanta, m'emosiona i em fa sentir.

Genial
Tastime ;)