diumenge, 14 de març del 2010

Enyor



Esta vesprada, que no hi ets,

tornen a sonar els Beatles i

sembla que el temps s’apega

per les parets

sense deixar córrer els rellotges.


Dient les coses que no ens

atrevim a dir encara.


El coixí del meu llit

encara fa la teua olor.

Ja saps, ja sabeu.

O potser no ho havia dit mai encara.

Les olors per a mi són una ruleta russa

amb premis i suïcidis arbitraris.


Encara no he fet el llit.

No el faré.

A la nit em tornaré a ficar dins

de la mateixa manera que l’has

deixat aquest matí.

Potser siga l’única forma de trasplantar

alguna cosa semblant a una abraçada.


Bé, és igual. No he dit res.



Quina llàstima que no estigues aquí...




Raül Najas, Tarragona 10 de març del 2010


5 comentaris:

Carlos Garcia Aguado ha dit...

Fantàstic :)

Jesús M. Tibau ha dit...

l'enyor és millor que la buidor

Anònim ha dit...

no em canso de llegir-lo, és preciós, m'encanta, m'emociono només pensar que ami tb em passa, gràcies amor te vull

Anònim ha dit...

no em canso de llegir-lo, és preciós, m'encanta, m'emociono només pensar que ami tb em passa, gràcies amor te vull

Anònim ha dit...

el teu cendrer t'enyora...