Presentació "Vila d'Ulldecona i vint-i-set poemes per a llegir en veu alta"

El proper dissabte 20 d'abril a les 19h presentarem el poemari "Vila d'Ulldecona i vint-i-set poemes per a llegir en veu alta" al pub Glops d'Ulldecona.

Intervindran:

-Maite Monforte (Autora de les il·lustracions)
-Raül Najas (autor dels versos)

Tot seguit tindrà lloc un petit recital.

14-N (I)

14-N (I) 

 És l'hora, companys, 

d'esvanir la por.

 D'aparcar la sigla 

i de lluïr ideologia. 

D'escampar pel quitrà un mar de punys,

 i fer conèixer el nom de tots els culpables. 

D'aquells que parlen i d'aquells que callen. 

D'aquells que diuen que són

 i després són una altra cosa. 

Brandaran la por en forma de porra. 

Però fa temps que l'hem perdut. 

Raül Najas i Oriol Fuster i Cabrera a Amposta

Ací teniu la meua intervenció en l'espectacle "Arrencar-se la crosta" que va tindre lloc el passat 19 d'octubre a la biblioteca Sebastià Juan Arbó. L'espectacle estava enmarcat dins les VII Jornades de les Lletres Ebrenques. Va ser una experiència molt grata compartir "escenari" amb aquests quatre ebrencs carregats de lletres. A més aquesta experiència va servir per a redefinir l'espectacle "Poèticament incorrecte". L'espectacle el vam començar l'any passat al recer de la guitarra de l'amic Lluís Vicent. A dia d'avui he tornat a viure permanentment a Ulldecona i m'he reconciliat amb la faldudància. Les circumstàncies, i sobretot la distància, fan bastant impossible seguir l'espectacle amb la guitarra invicta de Lluís. Després d'uns mesos d'inactivitat l'espectacle torna a tindre espectatives amb la incorporació d'un altre amic: Oriol Fuster. Podeu veure al video la conjugació de violí i versos que properament omplirà l'espectacle "Poèticament incorrecte".

Purkinje i versos

Ací teniu la meua col·laboració en aquest experiment acústic del grup de punk Purkinje. Va ser una experiència que m'agradaria repetir. Facebook de Purkinje

A València se li acaba la paciència

- Crònica d’una resposta-

Hem arribat a casa tard. Esperançats, no perquè haguem aconseguit res, sinó perquè sembla que la ciutat de València comença a despertar després d’una gran letargia. La resposta d’avui 21 de febrer a les agressions feixistes de la policia espanyola als estudiants de l’IES Joan Lluís Vives no ha quedat en absolut impune per als centenars de ciutadans –sobretot joves- que aquesta tarda s’han aplegat primer davant la seu de la delegació del govern espanyol, a continuació a la seu del PP i per acabar una altra vegada a la delegació del govern espanyol al cap i casal. La resposta ha estat clara i decidida. Les seues armes, les porres. La nostra, la paraula. No ha hagut ni un altercat i ha estat un exemple de civisme mirant a la cara de l’agressor.

Les peticions també eren ben clares. Per una banda, l’alliberament sense càrrecs de tots els detinguts i l’altra la dimissió irrevocable de la subdelegada del govern, la senyora –per dir-li d’alguna manera- Porra –o Paula- Sánchez de León. Cap de les dues coses a la mitjanit d’avui s’han assolit. Per tant, els estudiants demà a les 18h tornarem a sortir al carrer per demanar el mateix que hem demanat avui. Crec que davant les agressions d’ahir que foren debades: Una vintena de ferits, una vintena llarga de detinguts que van ser tractats com criminals, insults a una causa tant noble com defendre la res pública, imatges que semblaven impròpies d’una “democràcia” occidental, i no oblidem, tot això arran de les protestes absolutament pacífiques d’ uns xiquets que només volen estudiar dignament i que per manifestar-ho ho han pagat car.

La meua estimada Mònica Oltra i el seu company Joan Baldoví ambdós diputats a les corts valencianes i al congrés espanyol respectivament, van rebre algun cop. No és una vergonya? Certament no em sorprèn en aquest País Valencià on s’aplaudeix al lladre i se’l premia amb un doctorat i a l’estudiant de barri no només se’l fa estudiar quasi a fosques i sense calefacció sinó que a més si es queixa li rebenten la boca.

Tenim la raó i això és tot el que ens manca. Ara bé, no hem de caure en els paranys d’antany de conformar-nos en les molles quan el pa ha sigut sempre nostre. Cal lluitar, dia rere dia, per aconseguir-ho. Podem analitzar com han gestionat les vagues arreu del món i veurem que les que han funcionat no són, ni de bon tros, semblants a les nostres. Les vagues han de ser massives i de llarga durada. No penseu que si deixem de consumir, deixaran de produir i per tant, de guanyar diners?

No només hem d’aconseguir que aquests ineptes polítics i policies no ocupen mai més un càrrec públic i traure a tots els estudiants detinguts sense càrrecs, sinó que també hem d’aconseguir que la cosa publica, el que és de tots, perquè ho paguem amb els nostres impostos no ens ho furten per als seus interessos particulars. Si una cosa em farà anar a dormir més tranquil aquesta nit serà haver sentit de la boca de centenars de valencians i en català de valència:

“ A valència se li acaba la paciència”.

Video: Entrevista a "Tens un racó dalt del món"

Ja podeu veure online l'entrevista que em van fer a canal 21 el passat gener.

Entrevista a "Tens un racó dalt del món" a l'Ebre TV

Aquesta setmana són dos els convidats a Tens un racó dalt del món, de Canal 21. Dos joves, tots dos nascuts l'any 1990, tots dos d'Ulldecona, tots dos amb estils i camins diferents, però tots dos amb talent, empenta i futur.

Nassira el Hadri ens parlarà del seu llibre Contes àrabs, literatura popular del nord del Marroc, un treball sobre els contes que escoltava de petita i que s'ha convertit en un recull de relats bilingüe (català i àrab) que ens permetrà comprovar les semblances i diferències amb els contes que sempre hem escoltat. Un llibre que li ha valgut a la jove autora molts premis.

Raül Najas ens parlarà del seu llibre Orfe de context, un poemari fresc, valent i sincer on l'autor es despulla i mostra obertament passions i vicis, somnis i emocions.

La joventut al poder.

A la imatge, els llibres recomanats durant el programa.

No us perdeu el programa el 25 de gener, a les 21.00 i les 23.30, i en posteriors repeticions

Enllaç al bloc del programa

País de subcontrata

Volies, vols cantar-li a València

sense castedat ni embuts,

als ulls tancats del cap i casal.

Tancada en ella mateixa o

mirant només, a la capital artificial.

Les notes de la muixeranga em recorden que

Matrix o no, això és una altra història.

Mafiosos de prostíbul amb llumetes a la nacional.

No passareu.

Parlen d'Orfe de context

El passat diumenge l'escriptor Jesús M. Tibau va fer una menció al meu primer llibre a Tens un racó dalt del món, el seu bloc literari de referència a les Terres de l'Ebre. Aquí teniu l'article i l'enllaç a l'entrada original:

27 NOVEMBRE 2011

Orfe de context, de Raül Najas

M'agrada deixar-me sorprendre pel primer llibre amb què es destapa algun escriptor novell, especialment si és d'una joventut envejable. M'agrada notar l'escalfor de les seves paraules, la passió que s'encén com la cigarreta que crema i que es consumenix, aparentment, amb pressa. Despullar-se i fumar-se la vida és en gran part el que fa l'ulldeconenc Raül Najas al seu primer poemari Orfe de context. Recordo en llegir-lo la necessitat d'expressar-se amb paraules, quan les paraules només són un pretext per mostrar emocions. Primaveres amb disfressa de nostàlgia.

I aquesta explosiva necessitat de paraules que m'incita el llibre em suggereix una mena de joc que estreno avui: obrir el llibre a l'atzar diverses vegades i escriure el primer que vegi. El resultat és: "regalaré tots els meus futurs versos", "invencibles", "el meu xicot tambñe dorm al seu llit", "les vostres àmplies poltrones", "com una puta que no cobra","incongruència humana", "l'enyorament d'uns braços que t'estimen".

.

Però potser millor un dels poemes sencer:

.

Burilles: cendra i besades

A la tauleta de nit

entre llibres, revistes del temps

i envoltoris de condons

hi ha un cementiri de burilles.

Algunes d'elles encara tenen mitja cigarreta,

d'altres estan consumides fins al filtre.

Algunes estan apagades perfectament i delicada.

D'altres, en canvi, d'una manera despreocupada

i amb força.

Permeteu-me ara canviar l'argot estanquer pel sentimental.

Article Original del bloc Tens un racó dalt del món

Company, amic, desconegut (A S. Iborra)

"Que los que matan se mueran de miedo"

J. Sabina

A salvador Iborra

Avui ha mort un poeta.

No el conec.

De fet mentiria si digués

que n'he sentit parlar

alguna vegada.

A partir d'aquest vespre,

on les lletres prenen

un caire roig venjatiu,

el vull com a germà.

Com a soldat que ha

salvat tots els mots.

Company, amic, desconegut:

tenim les bales a punt

en forma de lletres o

estilogràfiques esmolades,

segons convinga,

per assolir la victòria.

Qualsevol nit

la brandarem a les sis

del matí a qualsevol

barra.

No és una qüestió

de bicicletes.

És una Vendetta

que assoleixo com a própia,

i que farà reblar

les fronteres

del nostre veritable país.

Ulldecona, vesprada del 30 de setembre del 2011

Indigats, sí. Indignats.

M'arriba la indignació als garrons.
Senyors, senyores i altri, no és un potser.
Hi ha algú que no pot menjar
i dorm al carrer.
Fem alguna cosa o què?

Castelló 31 de maig del 2o11 a les 8:05 h.

A propòsit de la cultura

La cultura és l'eina fonamental per a reconèixer-nos com a individus alhora que col·lectivament ens identifica com a catalans i catalanes. El nostre poble això d'entrada ho té prou clar. S'ha caracteritzat pel gran teixit associatiu que ha vertebrat sempre la vida falduda. De tota manera, aquestes manifestacions culturals, i com més va més, són inamovibles i no solen incloure amb el pas dels anys elements nous -que per altra banda estan esdevenint al nostre voltant-. És molt comú dins dels sectors de gent del nostre poble que no sol consumir la cultura oficial sentir dir allò de:”per a fer això o allò no tenim altre remei que anar fora o simplement no fer-ho”. Quantes coses s'han quedat al cafè per la temor de portar-ho avant i no rebre suport de cap tipus? Per això cal una política des de l'administració més propera al ciutadà -l'ajuntament- que estiga al servei d'un projecte cultural propi, integrador i de qualitat per a TOTA la gent del nostre poble. Cal potenciar la cultura popular, la cultura de carrer i incidir aquesta en els més petits que se'n han de sentir protagonistes. Cal potenciar la Festa Major del nostre poble fent protagonistes no només a les associacions i col·lectius que l'han de vertebrar sinó a tota la gent que no forma part de cap col·lectiu i que igualment s'hi ha de sentir protagonista. Per això cal una comissió de festes popular on tinguen cabuda tant representants de TOTS els col·lectius del poble, com de gent no associada que ha de donar el seu punt de vista de com hauria de ser la festa del seu poble. Ja està bé de fer comissions fantasmes que no són només que projeccions de la política cultural de l'ajuntament. Cal una comissió feta pel poble per al poble. Amb tot el suport -i no només les decisions- de l'ajuntament.

Per altra banda m'agradaria incidir en la formació. No podem fer res, o ben poca cosa, des de l'ajuntament per a incidir en el sistema educatiu. Però si que podem crear formació complementària i alternativa. Mitjançant una Universitat Popular podem donar cabuda tant a classes de català per a nouvinguts o persones del nostre poble que han patit l'ensenyament del franquisme i post-franquisme i malauradament no saben encara escriure en la pròpia llengua, que en són moltes, fins a donar classes de dibuix, informàtica, tallers de literatura, o conferències sobre la història del nostre poble. Cal dir, obligadament com exemplifica la paraula “popular” que ha de ser una entitat pública, gratuïta i independent.

Per acabar voldria comentar l'estat de la nostra llengua a Ulldecona. Afortunadament el català a la nostra vila gosa d'una bona salut només minvada per alguns sectors de població on el català no té massa incidència -ja hem parlat abans d'una de les possibles solucions per aquest fet- però jo voldria parlar sobretot de com parlem en català i sobretot, de com l'escrivim. Sí, la majoria emprem el català, però com? El parlar de la nostra vila està comprès dins del gran dialecte occidental i més concretament dins del nord-occidental o mal anomenat Tortosí que comprèn també gran part del nord del País Valencià. El nostre parlar degut al contacte amb l'espanyol i el bilingüisme unilateral¹ ha patit una gran contaminació de mots castellans i la pèrdua progressiva de les paraules que deien els nostres iaios. Dos exemples: sombrero per capell o techo per sostre. Però per altra banda un altre fet afecta el nostre parlar degut al centralisme que ha caracteritzat la nostra història cultural. Perquè cada volta sento més xiquets auto-anomenar-se nens? Hem de ficar tot el que estiga a la nostra mà per a no perdre la nostra manera GENUÏNA de parlar i d'escriure que és tan catalana com qualsevol on digues bon dia i et contesten bon dia.

Raül Najas

nº2 a les llistes de les CUP d'Ulldecona

¹Bilingüisme unilateral: Dues llengües conviuen en un sol territori. Mentre que els parlants d'una llengua només són obligats a conèixer la pròpia -espanyol- els parlants de l'altra llengua són obligats a conèixer l'altra -espanyol- i si volen la seua -català-.

Enllaç a l'article original

Presentació 'Orfe de context' a Ulldecona

El divendres 22 d'abril, a les vuit del vespre, tindrà lloc la presentació i signatura d'exemplars del primer llibre de Raül Najas 'Orfe de context'. L'acte tindrà lloc al pub Glop's a Ulldecona (Carrer Guifré, 26).

'Orfe de context' és un poemari que gira al voltant del tot i del no res. Del que ha pogut ser i no ha estat. Però també del que és i ningú vol veure. De la provocació. De l'amor, i sobretot, d'una cosa que no sabem el que és però és l'únic que importa.

L'acte de presentació comptarà amb els parlaments del Cantautor Lluís Vicent des de València, de l'autor del poemari Raül Najas, del poeta local Enric Barberà i d'un fitxatge d'última hora: l'amic Oriol Fuster d'Amposta. En acabar faràn un petit recitals amb versos del llibre i potser amb algun inèdit.
Mentrestant, però, sonarà bona música.

Us esperem!

'Orfe de context' a les llibreries

Ja han estat distribuits exemplars d'Orfe de context' arreu dels Països Catalans. A continuació incloc la llista de les 25 llibreries on el podeu trobar:

Tarragona

Pub Glop's (Ulldecona, Montsià)

Papereria Serra (Ulldecona, Montsià)

Papereria Castell (Ulldecona, Montsià)

Papereria Bloc (Ulldecona, Montsià)

Llibreria Virma (La Sénia, Montsià)

Casa Gumer (La Sénia, Montsià)

Llibreria Josep (Santa Bárbara, Montsià)

Llibreria la 2 de Viladrich (Tortosa, Baix Ebre)

Llibreria de la Rambla (Tarragona, Camp de Tarragona)

Llibreria La Capona (Tarragona, Camp de Tarragona)

Llibreria Galatea (Reus, Camp de Tarragona)

Llibreria la botiga de Ramón (Alcanar, Montsià)

Llibreria La Gavina (Amposta, Montsià)

Llibreria Rafael i Solé (Amposta, Montsià)

La llibreria Alba (Amposta, Montsià)

Llibreria Pont del Grau (Amposta, Montsià)

Llibreria Fontcalda (Gandesa, Terra Alta)

Girona

Les Voltes (Girona, Gironès)

Barcelona

Llibreria Catalonia (Barcelona, Barcelonès)

La Gralla (Granollers, Vallès Oriental)

Castelló

Llibreria Argot (Castelló de la Plana, Castelló)

Llibreria Els Diaris (Vinaròs, Baix Maestrat)

Llibreria Benicart (Benicarló, Baix Maestrat)

València

Llibreria Tres i Quatre (València, València)

La Costera (Xàtiva, La Costera)

'Orfe de context'

Aquesta setmana ha estat publicat 'Orfe de context', el meu primer llibre de versos. És una edició acurada, rústega, d'unes 67 pàgines amb el pròleg de Montserrat Corretger i costa 7 euros. Tot i que a la majoria de llibreries no hi serà fins al dia 23 d'abril, ja es pot aconseguir vía online (a la dreta clicant a la portada del llibre). En breu publicaré una relació de les llibreries d'arreu dels Països Catalans (unes 20) que el ficaràn a la venda a partir de Sant Jordi.

"Orfe de context és un llibre valent i provocador. El seu autor es proclama sense límits. Ha establert un personatge vençut abans d’hora, autoreflexiu, fumador i enamorat sense retorn que es diu i es rediu.(...)Orfe de context és un inici amb totes les conseqüències de ser-ne: no hi ha tot el que hi caldria, no cal que hi hagi tot el que hi ha."

Fragment del pròleg de Montserrat Corretger


BOTIGA ONLINE: http://raulnajas.urbecom.com

XX

Vaig tirant cap avant.

Deixant córrer les hores

en un rellotge aturat,

esperant ves a saber què.

Tu no ho saps

-i jo tampoc-

però el demà

és dins les nostres butxaques.

Biesperma

Tu i jo,
prenyarem tots els versos
amb un brogit mesclat d'esperma espès
en forma de lletres.

Per a que esdevinguen
el que tu vulgues.

Irònic és poc

Vull ser lliure però sóc
esclau del tabac.
Què li farem. Rebutjo
l’opressió d’un estat
i em subjugo a una màquina
que em cobra per a donar-me
l’hora.
Vet aquí la genial
incongruència humana.

Ulldecona, 3 d’abril del 2010

Enyor

Esta vesprada, que no hi ets,

tornen a sonar els Beatles i

sembla que el temps s’apega

per les parets

sense deixar córrer els rellotges.

Dient les coses que no ens

atrevim a dir encara.

El coixí del meu llit

encara fa la teua olor.

Ja saps, ja sabeu.

O potser no ho havia dit mai encara.

Les olors per a mi són una ruleta russa

amb premis i suïcidis arbitraris.

Encara no he fet el llit.

No el faré.

A la nit em tornaré a ficar dins

de la mateixa manera que l’has

deixat aquest matí.

Potser siga l’única forma de trasplantar

alguna cosa semblant a una abraçada.

Bé, és igual. No he dit res.

Quina llàstima que no estigues aquí...

Raül Najas, Tarragona 10 de març del 2010

Andy Warhol en bicicleta

Vull deixar d'escriure.

No sé què passaria si
deixés de banda
la teràpia del paper.
Potser em sortirien
els mots per les orelles,
o me'ls hauria d'engolir
com la verdura de la infància.
Amb paciència i sense ganes.

Potser em tornaria més boig
del natural i cridaria
espontàniament pels carrers
per a espantar els mals esperits.

Potser em faria una persona assenyada.
Pensaria menys, votaria bé, em casaria
i tindria dos fills que treurien
bones notes.

No penso deixar d'escriure.
De moment.